Saps el que menges?
- realfoodaprova
- 20 may 2019
- 10 min de lectura
Actualizado: 24 may 2019
El realfood a les universitats catalanes
La industria alimentaria del segle XXI ha permès que una part considerable de la població abandoni els hàbits alimentaris saludables que s’havien propugnat anys enrere, quan escassejaven les franquícies de menjar ràpid i els productes ultraprocessats. Centrant-nos en l’àmbit universitari català, hem analitzat el nivell de consciència dels estudiants de diferents centres sobre el realfooding.
El realfooding ja no és una simple moda de xarxes socials, cada cop va més enllà. Aquest moviment està molt extens i avui dia és una forma de vida per a una part bastant important de la població. Estem en un moment on cada cop tenim més informació a l'abast i més opcions pel que fa al menjar.
El moviment realfooding és una tendència social que es basa en alimentar-se de manera sana i amb menjar exclusivament real, deixant de banda els ultraprocessats per centrar-se en aliments que no hagin patit canvis en la cadena de producció. Però qui ha estat el fundador d'aquesta opció de vida? Carlos Ríos, un dietista i nutricionista sevillà que ha pogut aprofitar el món de les xarxes socials per compartir les seves opinions i consells sobre alimentació. Ha estat capaç de crear un fluxe social enorme, sobretot entre la població jove, aconseguint més de 800.000 seguidors a Instagram. La seva missió, com ell mateix diu, és lluitar a través del coneixement i consciència contra les empreses que fomenten productes ultraprocessats i tornar el menjar real a la població.
No es pot negar la influència que exerceix Carlos Ríos. Moltes persones el tenen com a model a seguir però, la gent sap realment què és el realfooding? La gent és conscient del què porta realment allò que menja? Tenim a la nostra disposició molta informació, però això no implica que estiguem ben informats.
96 universitaris i universitàries d'arreu de Catalunya expliquen els seus hàbits alimentaris en una enquesta d'elaboració pròpia. Els importa la seva alimentació? Coneixen el moviment realfood?
Experiències personals
Tres universitàries dins el moviment realfooding ens expliquen la seva rutina alimentària. Quin és el seu punt de vista sobre aquest tipus d'alimentació?
Eva Nayach, 20 anys, estudiant URV
L’Eva és una noia de Tremp que viu a Tarragona. Està estudiant treball social i fa nou mesos va començar en el món del realfood. “Va ser un procés complicat i lent. Has de creure fermament que no necessites els ultraprocessats”. Però no sempre li és fàcil seguir aquest procés, “que jo hagi canviat la meva alimentació no vol dir que els altres també ho hagin fet”.
El cansament, les migranyes, la son i el malestar general la van portar a començar a buscar a Internet les possibles causes. Fins que és va trobar amb el realfooding, una alimentació basada en aliments reals, naturals, i els processats bons, aquells mínimament processats, eliminant els ultraprocessats, aquells que han passat per molts processos i porten molts additius, tal com ella ho defineix.
L’eliminació dels ultraprocessats al 100% creu que no és possible, però que és pot reduir molt. “L’important és saber què estàs menjant. L’error està en creure que estàs menjant saludable quan en realitat no ho estàs fent”. El major problema que veu en general és la falta d’informació i la poca voluntat dels ciutadans per tenir obtenir aquesta informació que els permetria saber que allò que acostumen a menjar no és sa.
El realfooding, el veganisme i el vegetarianisme no són dietes, són estils de vida. “La gent sol creure que els vegetarians i vegans són molt sans perquè mengen molta fruita i verdura, però poden menjar aliments aptes per a ells i estar ultraprocessats”.
El punt està, creu, en el moment de fer la compra, mirar què és el que estàs comprant: “Estic al supermercat el doble de temps que qualsevol altre, perquè llegeixo molts etiquetatges”. A casa no té ultraprocessats, per tant tampoc els menja. El problema però, és quan ha de menjar en un restaurant, “els restaurants encara no estan preparats, les cartes em limitem a menjar plats senzills, els que crec que poden portar els productes més naturals”.
Mirant al futur, l’Eva nota que cada cop més gent se’n va adonant del que hi ha darrere de la indústria alimentària, empreses comprades per altres empreses que venen ultraprocessats. “Està sent un canvi positiu, però lent”.
Meritxell Cruz, 20 anys, estudiant UAB
La Meritxell és una jove de 20 anys, estudiant de psicologia, vegana des de fa un any i realfooder des de fa gairebé dos. El canvi en la seva dieta no va ser excessivament difícil, “no ho va ser perquè el canvi va ser gradual, no va ser d’un dia per l’altre deixar de menjar ultraprocessats. Arriba un moment que canvies el xip, ara mateix no tornaria a menjar com ho feia”. El detonant que la va fer prendre aquesta decisió va ser la salut, no volia que l’alimentació que portava abans li passés factura d'aquí uns anys, es per això que va començar a informar-se, sobretot a partir de les xarxes socials, on es va topar amb el nutricionista Carlos Ríos, el fundador del realfooding.
En el seu dia a dia, el més complicat de portar aquest estil de vida és quan va a menjar fora, “encara que cada vegada els restaurants van incorporant aliments més saludable, gairebé tot són ultraprocessats. Predomina més el menjar no saludable, perquè cadenes ràpides saludables hi ha molt poques”. No obstant, la Meritxell algun cop ha caigut en la temptació de saltar-se la seva estricta dieta en menjar plenament real, les ocasions en les que menjar algun ultraprocessat han estat aquelles situacions socials en les que està amb els seus amics prenent alguna cosa, o amb la seva família, “però sempre ho he fet sense sentir-me culpable després, perquè en el moment em ve de gust i sé que no tindré remordiments, que és el més important”.
Ella té clar que el realfooding no té com a objectiu la baixada de pes, com molta gent pensa. El defineix com un moviment que que es basa en menjar aliments reals i evitar els ultraprocessats. “Es confon el realfooding amb fer règim. Molta gent em diu que per què vull perdre pes, i no vull això, simplement vull menjar saludable i punt. Molts creuen que estàs a règim i que estàs menjant d’aquesta manera de forma puntual.” De totes maneres, també creu que la gent s’està adonant que hi ha massa ultraprocessats i que no són bons per la salut, tot i que el procés de consciència és lent, ja que hi ha molta gent que viu enganyada per falta d’informació. “La gent cada vegada està evitant consumir aquests ultraprocessats, i les marques que venen aquests productes responen posant en els envasos que és saludable quan no ho és”.
Alba García, 19 anys, estudiant UB
L’Alba Garcia, de 19 anys, és una estudiant universitària de Nutrició de la Universitat de Barcelona. Fa més de tres anys que és vegetariana, però tot just un parell de mesos que s’està involucrant al moviment realfooding, per tal d’eliminar de la seva dieta els ultraprocessats. Tal com indica, ser vegetariana o vegana no implica menjar sa, “consisteix a excloure els aliments d’origen animal, però cadascú tria com fer-ho”.
Les xarxes socials van ser-li de gran influència per passar-se a una dieta saludable, basada en el menjar real. Per exemple, amb la difusió de coneixements alimentaris de l’impulsor del moviment, Carlos Ríos. Així i tot, es podria considerar que el detonant que la va portar a incorporar una dieta realfooder va ser el fet d’estar estudiant nutrició, i ser conscient, d’aquesta manera, del que està menjant, quines conseqüències comporta menjar ultraprocessats i de la gran importància que té l’alimentació saludable a les nostres vides.
Per a l’Alba, seguint aquesta nova dieta s’està fent un favor a ella mateixa: “Tot el que estava acostumada a menjar, al final acabava sent perjudicial per a la meva salut i no m’estava adonant”. Per esmorzar acostumava a prendre llet amb Nesquik i per berenar torrades amb Nutella... Però a poc a poc ha anat reduint el seu consum, el que més li ha costat ha sigut resistir-se a les postres, sobretot als coulants.
Encara que aposta per una dieta basada en el menjar real, igual que l’Eva Nayach, considera que “intentar ser realfooder al 100% pot arribar a ser molt angoixant, costa moltíssim d’aconseguir i al final t’acaba fent sentir pitjor”. Per tant, si en algun moment li ve de gust fer una excepció, la fa sense remordiments. “La qüestió és saber controlar aquest balanç i no abandonar perquè hagis menjat un ultraprocessat, sinó basar l’alimentació a menjar real i deixar els ultraprocessats per moments concrets”.
Com es llegeixen els etiquetatges?
Llegir la llarga llista d'ingredients de molts productes que es venen als supermercats no sempre és senzill. Moltes paraules tècniques amaguen el que són.
Conseqüències d'una mala alimentació
Franquícies de menjar ràpid, productes ultraprocessats, plats precuinats… formen part de la nostra vida quotidiana. Potser no som conscients, però els nostres hàbits alimentaris han canviat notablement en els darrers anys. Tal és així que s’ha hagut de posar de moda una tendència com és el realfooding per a reivindicar la importància que tenen els productes naturals en la nostra alimentació. Però, que succeeix realment si seguim una pèssima alimentació? Quines conseqüències ens comporten els mals hàbits alimentaris en la nostra salut? I en la nostra vida quotidiana? N’hem a descobrir-ho.
Una dolenta alimentació, acompanyada d’una vida sedentària, porta directament a un augment de pes, que, si no el controlem, pot desenvolupar en una malaltia crònica com és l’obesitat. Aquesta, ve acompanyada de diversos problemes com són l’acumulació de grasses, l’augment del colesterol, l’aparició de problemes cardiovasculars i l’augment de la pressió a la sang (hipertensió). A més, l’obesitat augmenta el risc de patir diabetis.
Però, no és només el que ingerim, sinó que també hem de tenir en compte els nutrients que deixem d’incorporar al nostre cos quan no ens alimentem amb productes naturals. Per exemple, la falta de ferro pot desembocar en una absència d’hemoglobina en la sang, ho que popularment es coneix com a anèmia. Així mateix, la falta de nutrients essencials pot provocar dolors musculars, rampes i fatigues.
Una pèssima alimentació pot, també, provocar insomni a causa de les indigestions i els menjars desmesurats. Aquesta mateixa falta de descans pot comportar problemes en el caràcter i en el comportament de la persona i, fins i tot, pot desembocar en una depressió. De la mateixa manera una alimentació poc saludable pot arribar a provocar inflamacions en l’organisme i causar dolors d’estómac, acidesa estomacal, diarrees o estrenyiment.
Segons la nutricionista Marta Lorenzo, portar una dolenta alimentació pot, igualment, afavorir el desenvolupament de malalties musculars, com és el cas de la fibromiàlgia, un dolor que afecta tant als músculs com a les articulacions. De la mateixa manera uns dolents hàbits alimentaris poden provocar malalties cardiovasculars com són les insuficiències cardíaques, les arrítmies o els accidents cerebrovasculars. Aquestes malalties, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), podrien arribar a ser la causa de mort de 23,3 milions de persones en tot el món l’any 2030.
Així doncs, no és d’estranyar que una tendència com el realfooding tingui tanta transcendència, ja que, ara més que mai, és necessari conscienciar a la població sobre la importància de seguir uns bons hàbits alimentaris.
Com prevenir una mala alimentació?
Com hem vist, portar una pèssima alimentació afecta directament al nostre cos i a la nostra salut. Afortunadament, si seguim una sèrie de recomanacions i les apliquem als nostres hàbits alimentaris, podem evitar trobar-nos amb els malestars corporals i les malalties cardiovasculars i musculars que hem esmentat en l’apartat anterior.
La primera recomanació consisteix en incorporar fruites i verdures en la nostra alimentació. Aquests aliments naturals aporten diversitat de nutrients i, al contrari, no contenen calories. A més de la fruita i la verdura, els experts també recomanen consumir llegums i hortalisses per les mateixes raons.
Un altre consell per a aconseguir portar una bona alimentació és beure la màxima quantitat d’aigua possible. No hi ha cap beguda més saludable que l’aigua, doncs, aquesta, aporta nutrients que els refrescos ensucrats i les begudes alcohòliques no posseeixen. L’aigua és la millor opció alhora de mantindre el nostre cos ben hidratat.
Un suggeriment que a primera vista sembla obvi, però que molta gent no compleix, és esmorzar cada dia. Saltar-se un àpat al dia no és millor perquè no menges, sinó que, al contrari, deixes d’incorporar nutrients i vitamines essencials pel cos. Esmorzar diàriament permet construir una rutina necessària per evitar picotejar entre hores o, bé, per evitar arribar amb molta gana al dinar i acabar amb una indigestió.
Tal com el realfooding propugna, hem d’evitar els menjars preparats, envasats i els ultraprocessats. Per això, ho més recomanable és cuinar nosaltres mateixos. Els aliments precuinats incorporen additius que els productes naturals no tenen. El millor per saber què menges és escollir tu mateix els aliments que, com menys processats, més reals són.
Per últim, també és recomanable no picotejar entre hores. Encara que sembli difícil, el fet de tindre una rutina ens pot ajudar a complir aquest objectiu. La majoria d’experts coincideixen en el fet de que s’han de realitzar cinc àpats diaris, aquests són: esmorzar, petit àpat a mig matí, dinar, berenar i sopar. A més, ho aconsellable és que als àpats més petits, mig matí i berenar, es mengi una peça de fruita o un aliment el més natural possible.
Aquests consells poden ajudar-nos a establir uns hàbits alimentaris que, alhora, ens permeten constituir una bona alimentació i, així, evitar-nos els problemes i malalties que, com hem vist, comporten una pèssima alimentació.
Per aconseguir uns bon hàbits alimentaris és fonamental una planificació adequada, per això hem composat dos menús basats en plats realfooding.
Receptes:
Receptes:
El moviment realfooding està present cada vegada més en les nostres vides. Les xarxes socials, com s’ha vist anteriorment, han tingut un gran impacte en la formació de la consciència de les conseqüències que comporta no tenir una dieta saludable ni equilibrada. Sobretot han aconseguit arribar a un públic jove, que és el que acostuma a consumir-les en major mesura i, en aquest cas, als universitaris. Instagram es pot considerar la xarxa social que ha tingut més repercussió, amb els usuaris com @carlosriosq @realfooding, @nutri_workout i @carlotabruna.
Així i tot, al moviment li queda un llarg camí al davant. Molts dels universitaris segurament s'han informat sobre l'alimentació saludable i intentat seguir una dieta equilibrada en algun moment, però 44 universitaris dels 96 enquestats no coneixen o coneixien el moviment realfooding, dels quals 12 el practiquen i 18 ho intenten. La majoria d'ells no segueixen cap mena de dieta, només el 29,2% i la meitat d'aquests coincideixen en ser vegetarians.
Tal com afirma l'Eva Nayach, "a la gent no li agrada investigar, no li agrada saber més, no li agrada que li diguin que s'està enverinant amb els productes que consumeix, perquè els fa mandra canviar el tipus d'alimentació". En el cas de l'Alba García, que és també vegetariana, i de la Meritxell Cruz, que és vegana; abans de ser realfooders ja portaven a terme una dieta basada en l'eliminació del consum d'aliments d'origen animal. Portar dietes com aquestes comporta tenir molta força de voluntat, sobretot en el cas del veganisme, ja sigui pels productes que hi ha al supermercat, per l'escassetat d'oferta als restaurants... Podia ser que portar prèviament una altra dieta ajudi a incorporar un estil de vida realfooder?
Autores: Ares Oliva Solé, Aina Pascual Florensa, Laura García Ortiz i Ana Monfà Arredondo
Enllaços d'interès:
Comentarios