El realfooding "suposa ser conscient del que menjo i saber que estic fent-me un favor"

Entrevistem a l'Alba García, una estudiant de Nutrició de 19 anys, vegetariana i realfooder per conèixer el seu punt de vista sobre el moviment realfooding i la seva experiència.

Quan fa que portes aquesta dieta? ha costat fet aquest canvi en la teva dieta? passar d’una alimentació amb força ultraprocessats a una alimentació que els evita. quins han estat els canvis més grans que has hagut de fer?

Fa temps que ho vaig descobrir, però fa només un parell de mesos que me l’estic prenent més en serio. Al principi, era difícil perquè a la mínima que veia alguna aliment dolç m'entrava la gana, però en res em vaig acostumar i ara ja no no em venen ni de gust. Els canvis més grans han sigut sobretot les postres, que menjava molts coulants; i l’esmorzar de la universitat, que sempre m’acabava comprant galetes.

Alba García, vegetariana i realfooder / Autoria: Aina Pascual

Quin va ser el detonant que et va fer prendre aquesta decisió?

No va haver-hi cap detonant en concret, simplement entre les xarxes socials i el que estudio m’he anat adonant de la importància que té l’alimentació en la nostra salut, sobretot a llarg plaç. Així, poc a poc, he anat deixant de banda els ultraprocessats.

Com definiries què és el realfooding?

El realfooding, per mi, és evitar els ultraprocessats i basar-se en menjar real, aquell que no ve envasat ni te ingredients. Així i tot, també hi ha processats bons (com els llegums en pot). També penso que intentar ser realfooder al 100% pot arribar a ser molt angoixant, costa moltíssim d’aconseguir i al final t’acaba fent sentir pitjor. Per això, crec que si en algun moment concret et ve de gust quelcom no tan sa, t’ho menges amb gust i sense que et quedi a la consciència. Crec en el balanç entre menjar real i menjar no tan sa, però també en les excepcions.

Acostumes a beure alcohol? quin tipus d’alcohol? això que beus, ho consideres begudes no realfood?

No he sigut mai de beure gaire alcohol, però últimament noto que tampoc em fa gaire efecte i per això prefereixo no beure; de totes formes quan ho faig prefereixo la ginebra dolça. L’alcohol és molt dolent (totalment no realfood) per la salut (son molècules tòxiques que el nostre cos metabòlic fa per detoxicar-nos) i provoca uns efectes perjudicials per la salut al cap del temps. Així i tot, no crec en les dietes perfectes i penso que si algun dia et ve de gust en prens i punt. La qüestió està en mantenir sempre el control del que es menja i el que es beu.

Smothie de fruites elaborat per l'Alba García / Autoria: Aina Pascual

Creus que hi ha mal coneixement en confondre menjar sa amb seguir una dieta vegana o vegetariana?

Totalment. Jo porto més de 3 anys sent vegetariana, però sóc conscient que el que menjava no era habitualment sa. Molts matins prenia llet amb Nesquik, per berenar torrades amb Nutella, galetes... una dieta vegetariana o vegana consisteix en excloure els aliments d’origen animal, però cadascú tria com fer-ho.

Que suposa per al teu dia a dia seguir aquest estil de vida?

Per mi suposa ser conscient del que menjo i saber que estic fent-me un favor, doncs tot el que estava acostumada a menjar al final acaba sent perjudicial per la meva salut i no m’estava adonant.

Si en alguna ocasió t’has saltat la dieta, sota quin concepte ho has fet?

Menjar ultraprocessats no és cap delicte tampoc. A la universitat quan tinc gana i em venen de gust unes galetes de la màquina, me les compro, o quan m’ofereixen un tros de pa de pessic. La qüestió és saber controlar aquest balanç i no abandonar perquè hagis menjat un ultraprocessat, sinó basar l’alimentació en menjar real i deixar els ultraprocessats per moments concrets. També quan vaig a menjar fora considero que és un moment per gaudir i menjar el que en aquell moment em vingui més de gust. S’ha de dir que últimament prefereixo el menjar real que no pas aliments insans.

Creus que cada vegada més gent s’està adonant de lo perjudicial que és alimentar-se d’ultraprocessats?

Sí, sobretot gràcies a les xarxes socials. Avui en dia tenen un paper molt important i existeixen professionals de la salut, com en Carlos Ríos, que es dediquen a difondre aquests coneixements de manera amena i entretinguda perquè arribi a més públics i cada cop més gent sigui conscient del que menja i com de perjudicial és per la seva salut.