"Continua sent una lluita en la qual nosaltres som els diferents"

L'entrevista a Eva Nayach, realfooder i estudiant de 20 anys ens explica la seva experiència en el realfooding.

Quan fa que portes aquest tipus d’alimentació?

Que vaig començar amb aquesta alimentació serà farà uns nou mesos aproximadament, però que m’ho prenc més estrictament fa 5. Penso que és un procés que és complicat i lent, ja que t’has d’anar adaptant, i traient (aliments) segons les teves necessitats), quan tu creus que aquell producte s innecessari a ala teva dia, i ho creus fermament i no t’ho vols fer creure.

T’ha costat fer el canvi en la teva dieta? Passar d’una alimentació amb força ultraprocessats a una alimentació que els evita.

En la meva vida personal i dia a dia no em va costar en absolut perquè la persona amb la qual comparteixo alimentació també segueix la mateixa però sí que és veritat que en l’àmbit familiar, quan vaig a casa dels meus pares és més complicat perquè que jo hagi canviat la meva alimentació no vol dir que els altres també ho hagin fet. Llavors intento introduir aliments que no siguin ultraprocessats i ho intento fer el més lleuger possible però és complicat.

Quins han estat els canvis més grans que has hagut de fer?

Els canvis que he hagut de fer són tots, canviar tot el tipus d’alimentació perquè el que inconscientment fem és menjar ultraprocessats, cada dia i en el que menys ens pensem, és a dir, que les indústries alimentàries et venguin que un producte és saludable no té perquè ser veritat.

Quin va ser el detonant que et va fer prendre aquesta decisió?

El detonant que em va fer prendre aquesta decisió va ser el meu estat de salut. Jo em sentia molt cansada, em trobava malament cada dia, tenia migranyes, no tenia energia, tenia molta son... era com que se’m feia molt dur tot el dia. Em trobava en general malament. Llavors vaig començar a buscar per què podia ser i vaig topar amb el moviment realfooder en el qual tot quadrava. Els símptomes que jo estava tenint podia ser per una mala alimentació, tot i que jo em pensava que era bona perquè era el que m’estaven venent, que els productes que jo consumia eren saludables, i no ho eren tant com jo em pensava.

Com definiries què és el realfooding?

El realfooding és un moviment que es basa en una alimentació basada en el consum d’aliments reals, naturals, que no tenen cap procés previ, els processats bons, que són aliments que tenen un procés on se’ls afegeixen additius però no perjudicials per a la salut i evitar totalment els ultraprocessats, que porten molts additius i han estat molt processats i que són nocius per la salut.

Sols beure alcohol? Quin tipus d’alcohol?

No acostumo a beure alcohol, però quan ho faig bec vi, perquè és una beguda que m’agrada i que he decidit que no vull treure de la meva alimentació perquè no la bec ni diàriament ni setmanalment, sinó en ocasions puntuals.

Ho consideres una beguda no realfood?

Així a primera vista no sembla un aliment ultraprocessat, però realment ho és, perquè conté alcohol.

Creus que hi ha un mal coneixement en confondre menjar sa amb seguir una dieta vegana o vegetariana?

Si, generalment en tots els tipus d’alimentació que surten de la norma hi ha un mal coneixement. Perquè a la gent no li agrada investigar, no li agrada saber més, no li agrada que li diguin que s’està enverinant amb els productes que consumeix, perquè els fa mandra canviar el tipus d’alimentació, o creuen que el que menges (un realfooder) no està bo, perquè tenen el paladar acostumat a additius, potenciadors de gust, sucres... penso que el ser vegetaria o vegà és un estil de vida, una filosofia. Però ser vegetaria o vegà no vol dir que no consumeixis ultraprocessats, o sigui, són tipus diferents d’alimentació. Per tant, hi ha molt mal coneixement perquè creuen que els vegetarians i vegans són molt sans perquè mengen molt verd, moltes verdures i fruita, però no té perquè ser així. Ells poden menjar aliments que el que no portin sigui greix animal o procedents d’animals, però hi ha molts ultraprocessats que no els porten.

Que suposa per al teu dia a dia seguir aquest estil de vida?

Realment no suposa un gran esforç en la meva vida diària. Com tot els àpats del dia me’ls faig no tinc cap problema. Jo compro tots els aliments adients, correctes i aptes, a més crec que estic al supermercat el doble de temps que qualsevol altre, perquè llegeixo molts etiquetatges. Els problemes els trobo als àpats fora perquè els restaurants encara no estan preparats per això, has de tirar a allò més senzill, fàcil, a aquells plats que saps que no poden tenir un procés molt elaborat. Però confio en què es vagin adaptant a les necessitats.

Si en alguna ocasió has tornat a menjar ultraprocessats, sota quina situació ho has fet?

Si, en més d’una ocasió he consumit ultraprocessats des que porto aquesta alimentació. Però perquè crec que és pràcticament impossible no fer-ho. El problema no està a consumir aquest aliment, que també, si no l’important és saber que el que estàs consumint és un ultraprocessat i que és dolent per la teva salut. El problema està a consumir-ho i no saber, pensar que el que estàs menjant és bo i no perjudicial per a la teva salut. Crec que l’important és saber què menges i les conseqüències que té.

Creus que cada vegada més gent se n’està adonant de com de perjudicial és alimentar-se a base d’ultraprocessats?

Sí, cada vegada més gent se n’adona del que ens intenten vendre però és un procés lent i complicat. Perquè hi ha molts nutricionistes i empreses que estan comprades per altres empreses que produeixen ultraprocessats. Llavors es un procés complicat però cada cop més la població se n’adona, no crec que la població sigui “tonta” i se n’adona del que ens volen vendre i del que volen fer amb nosaltres. Però sí que crec que està sent un canvi molt positiu al que s’estan sumant molta gent però continua sent una lluita en la qual nosaltres som els diferents i som els que han de fer creure als altres que els que estan tenint una alimentació dolenta son ells, però al final la població anirà augmentant en el realfooding, no es canviarà l’alimentació de tota la població, però com més persones siguem millor perquè voldrà dir que la gent s’interessa per la seva salut.