Montserrat Solanas: “Qui ha posat de moda el realfooding no ha descobert res”
- Laura García Ortiz
- 9 may 2019
- 8 min de lectura
El realfooding, a més d’una tendència emergent en les xarxes socials, representa un estil de vida basat en l’exclusió d’aliments ultraprocessats dels nostres hàbits alimentaris. Però, és realment possible dur a terme aquest tipus d’alimentació dia a dia? Parlem amb la Montserrat Solanas, coordinadora de la Unitat Docent de Ciències Mèdiques Bàsiques i professora en Nutrició i Dietètica del grau de Medicina en la UAB.
El menjar denominat “real” ha existit sempre. Per què ara té tanta transcendència i abans no?
El menjar real és el menjar normal: peres, pomes, carn… de tota la vida. El que passa és que ara està de moda i, que estigui de moda, és una molt mala notícia perquè posa en evidencia que el problema de la nostra societat és que ha oblidat el menjar de sempre. El fet de que ara necessiti posar-lo en valor és perquè realment s’està perdent en benefici dels anomenats “ultraprocessats”, que en realitat, en molts dels casos, no són aliments. S’ha generat una cosa que en realitat no calia reivindicar-la que és; el menjar de tota la vida.
Hem analitzat l’existència de productes “reals” en alguns dels supermercats més coneguts, així com els preus d’aquests. Creus que, amb els productes que tenim a la nostra disposició en els principals supermercats, es pot dur a terme una alimentació exclusivament realfooding?
Sí. Al nostre país tenim el gran avantatge de disposar d’una xarxa molt important de botigues, supermercats, hipermercats… on hi ha una oferta molt ampla i, m’atreviria a dir, a preus assequibles de menjar real. Un altre tema és que quan s’analitza el contingut del carro de la compra, en molts casos, veiem com, moltes famílies o persones individuals, fan una opció que no és de menjar real, on abunden els productes ultraprocessats. Però això és una elecció personal. Hi ha una àmplia i variada i, m'atreviria a dir, assequible oferta de menjar real.
El nostre organisme està preparat per fer un canvi dràstic d’alimentació?
L’aparició dels aliments processats és post-industrial. Podem estar parlant de fa 30, 40 o 50 anys i en la línia evolutiva és molts pocs anys. El gran canvi ha estat passar d’una alimentació real a una alimentació basada, en gran part, en aliments ultraprocessats. Per tant, clar que estem a temps de revertir-ho, la gran majoria de persones continuen utilitzant aliments reals. L’efecte negatiu ha estat abandonar uns hàbits saludables fonamentats en aliments reals de tota la vida per aliments fastfood, preparats, envasats…
Si fas una bona programació pots arribar a estalviar a curt termini menjant bé a un preu igual o lleugerament superior al de menjar malament
Creus que els preus dels productes “reals” o “naturals”, que com hem pogut comprovar són més elevats que els dels productes ultraprocessats, influeixen en la decisió de comprar-los?
Aquest tema és important. Quan tu analitzes els preus dels aliments reals i dels productes ultraprocessats, en un primer anàlisi, pots arribar a la conclusió de que és més car menjar bé que menjar malament. Posarem un exemple: els XXL del McDonald's, on tu pots menjar per cinc euros i tens una hamburguesa, unes patates, un refresc ensucrat i una postra de dubtosa qualitat nutricional, tot això per cinc euros. Amb cinc euros, què pots comprar? Un bistec, verdura fresca i un quilo de fruita? Ja t’has passat de pressupost. Per tant, d’entrada és més car menjar bé que menjar malament. Però si fas una bona programació pots arribar a estalviar a curt termini menjant bé a un preu igual o lleugerament superior al de menjar malament. Si t’ho mires, és més barat menjar malament, però a la llarga surt molt més car, perquè el menjar ultraprocessat ens emmalalteix. Com ens posem malalts, això té un cost sobre els sistemes de salut pública i privada.
Els aliments ultraprocessats tenen efectes negatius o perjudicials per a la nostra salut? I, si és així, quins?
Totalment. No és una sensació, sinó que hi han dades científiques contrastades actualment que demostren que hi ha una associació estadísticament significativa entre els consum regular de productes ultraprocessats i determinades malalties. No només malalties lògiques, com malalties metabòliques: obesitat, diabetis, malalties cardiovasculars… això és un fet, sinó que avui dia tenim dades científiques que relacionen aquesta alimentació no saludable amb alguns càncers, amb malalties autoimmunes i, fins i tot, amb malalties neurodegeneratives.
Igualment, els aliments ultraprocessats aporten propietats beneficioses per a la salut que no tenen els aliments no processats?
En el món de la nutrició hem caigut en un concepte que alguns autors l’hi diuen el “nutricionismo”, és a dir, nosaltres avui dia anem a un supermercat i ens podem trobar un aliment ultraprocessat. Per exemple, uns bollicaos que els han addicionat un micronutrient i t’aporten una part important del ferro que tu necesites al dia. Quan parlo del nutricionisme és reduir la nutrició a l’efecte dels nutrients individuals, perdent de vista l’aliment en el seu conjunt. Els bollicaos no són un aliment sa. El gran problema actual és que això forma part de la dieta, els productes ultraprocessats consumits de forma regular és quan tenen un efecte perjudicial sobre la nostra salut. Per tant, tenen algún component saludable? Sí, clar, només faltaria. El tema és: tu aquella quantitat de ferro, perquè no intentes ingerir-la d’un aliment real? En el cas dels bollicaos, t’has de menjar un mínim de dos per adquirir el ferro que et diuen que necessites al dia.
Hi ha greixos saludables, però hi ha altres que no ho són, i els aliments ultraprocessats tenen aquests àcids grassos. Per què? Perquè són més barats i la industria abarateix costos, i perquè realment tenen propietats que són bones per als aliments.
Molts dels additius que utilitzen aquests productes no ens emmalalteixen d’avui per demà, però tenen un efecte crònic que al llarg dels anys poden alterar la nostra microbiota.
Tu com a professional, si tinguessis que recomanar una dieta exclusivament amb aliments no processats, ho faries?
Aquesta és la idea. En realitat ens han venut que necessitem els productes ultraprocessats. M’agradaria fer un aclariment sobre el concepte de processat. Per sort, disposem d’aliments processats, és a dir, en el moment en que un pagès el recull i ven un producte, això va als distribuïdors que renten el producte i l’envasen. Això, ja és processar. Dins del processament, hi ha graus. El que vull dir és que, processar per processar no necessàriament ha de ser negatiu, això ens permet que els aliments durin més. El problema és quan aquest grau de processament és extrem i el producte final no s’assembla en res a la matèria prima.
La dieta ha de ser basada en un percentatge majoritari d’aliments reals i, esporàdicament, pots introduir per necessitat algun producte processat, però per mi aquest seria el missatge: com menys processat possible, i més semblant a la matèria prima, millor.
O sigui, no és tant el processament, sinó la manera en com es processa?
Efectivament.
Per què creus que s’ha promogut i normalitzat tant l’alimentació ultraprocessada?
Crec que hi ha un tema d’interessos econòmics, una indústria agroalimentària amb un gran poder i que el que busca és enriquir-se. No m’agrada ser dramàtica, però l’alimentació que una gran part de la població està seguint és una alimentació que ens emmalalteix i això, a més, ens porta a un altre gran lobbie de pressió que és la indústria farmacèutica. Les malalties que són epidèmies en el món occidentalitzat, com l'obesitat, la diabetis, la hipertensió, la síndrome metabòlica… són malalties que suposen una gran despesa econòmica en tractaments farmacològics. Aquí hi ha gent que està guanyant molts diners. Aquest és el gran tema, perquè qui ha posat de moda el realfooding no ha descobert res. És molt trist haver de reivindicar el menjar real.
La Fundación para la Diabetes està patrocinada per marques de begudes com Fanta, Aquarius o Cocacola, conegudes pels seus alts nivells en sucre o per ser molt poc saludables. No resulta contradictori?
Totalment, contradictori i trist. Per mi són còmplices d’aquests lobbies de pressió que busquen enriquir-se a costa de la salut de les persones. És conegut en el món científic que, quan llegeixes un article, el primer que has de fer és anar a l’apartat de conflicte d’interessos. Moltes vegades quan hi ha resultats beneficiosos de certs compostos, només cal anar a veure aquest apartat, i aleshores veus que estan patrocinats per determinades marques. No els estic excusant, perquè sé les dificultats que hi ha avui dia per fer una recerca de qualitat. La temptació és gran, el que passa és que alguna entitat hauria de vetllar per a que això no fos possible.
És positiu que persones com Carlos Ríos, que estan propugnant el realfooding, estiguin aconseguint coses. Algú ha de dir prou perquè estant enganyant a la població. Encara hi ha un camí a fer, però aquesta sensibilització és bona, i tots hem de tenir informació per poder decidir. El que hi ha avui dia és una desinformació, i només cal veure la publicitat que hi ha en prime time en horari infantil. No hi ha cap aliment saludable.
Carlos va dir literalment “el que m’han ensenyat en la universitat és una merda i no serveix per a res”
Penses que les xarxes socials han provocat un gran impacte en el món de l’alimentació?
Sí, jo crec que les xarxes socials són una manera de difondre informació que, sempre que sigui contrastada i veraç, pot arribar a un públic que potser per altres vies seria més difícil. El gran problema de les xarxes socials és que no tota la informació que es difon és correcta. Se'n diuen coses que són barbaritats i arriben a persones que no tenen la formació necessària per diferenciar el que és correcte d’allò que no.
Jo vaig conèixer al Carlos Rios fa un parell d’anys, vam coincidir en un curs i jo era alumne i ell acabava de sortir de la facultat. No és investigador, no és doctor en nutrició, no és un referent en l'àmbit de la nutrició. És una persona molt fresca, jove i alegre, però hi ha una cosa que a mi no em va agradar, Carlos va dir literalment “el que m’han ensenyat en la universitat és una merda i no serveix per a res”. Com sóc professora em vaig sentir al·ludida li vaig dir que a vegades els coneixements que donem en la universitat no estan suficientment actualitzats, però no podem explicar el més innovador, sobretot en un grau. Hem de donar coneixements que estiguin consolidats.
Per tant, els professors el que intentem fer a la universitat és estar actualitzats, però la base de la nostra docència és d’un coneixement una mica més establert. No estem a l’última moda. Tot i que jo crec que ens els darrers anys els professors universitaris intentem ser crítics. És cert que el món de la sanitat, tant pública com privada, ha d’incorporar professionals de la nutrició ben formats, perquè la nutrició en l'àmbit públic fa pena.
Creus que l’èxit del realfooding es deu a la seva proposta radical de deixar de banda els ultraprocessats o, més bé, aquest èxit es deu al fet de que es tracta d’una tendència visual, atractiva i promoguda, sobretot, en les xarxes socials?
És una molt mala noticia que s’hagi de reivindicar el menjar de tota la vida, encara que és necessari perquè això vol dir que estem abandonant els bons costums. Per mi això és un tema de màrqueting, la persona que ho està tirant cap endavant té gràcia, és jove i parla molt bé. Un bon comunicador és necessari per arribar al públic. Una part de l’èxit d’aquesta persona és que és accessible, molt empàtica i encaixa molt bé amb la gent perquè hi ha un gran desconeixement. Potser no haurien de ser les xarxes socials qui fessin aquest paper, haurien de ser les escoles, les universitats, els metges d’atenció primària, els nutricionistes de consulta, els programes de televisió ben fets…
Atenció amb les xarxes socials perquè també hi ha molt intrusisme, nutricionistes que volen fer de metges i tampoc és correcte.
Creus que es quedarà en una simple moda o tindrà continuïtat?
Jo espero que no. El que passa és que la pressió és tanta i el poder de qui fa la pressió és tant, que jo no sé si se’n sortiran. Però mica en mica s’estan despertant consciències, si cadascú de nosaltres cada cop que va al supermercat o al mercat, ho fa de forma conscient i no de forma compulsiva, crec que estem per el bon camí. Però està en mans de tothom.
Autores: Ana Monfà i Laura García
Altres enllaços d'interès:
Vídeos de l'entrevista:
Comentarios