El Realfooding en “lluita constant” contra les cadenes de menjar ultraprocessat
- Aina Pascual Florensa
- 12 abr 2019
- 3 min de lectura
Actualizado: 25 may 2019
La tendència a tenir un estil de vida de consum alimentari saludable ha anat incrementant durant els últims anys. Junt amb aquesta, ha nascut el moviment Realfooding, impulsat pel dietista i nutricionista Carlos Ríos. El Realfooding promou alimentar-se, tal com el nom indica, de menjar real i saludable, d’aliments que no hagin patit un procés industrial que hagi afectat les seves qualitats nutricionals; evitant el consum d’ultraprocessats, que contenen una alta quantitat d’ingredients, junt amb matèries primeres refinades i additius.
Podríem dir que moltes persones estan començant a preocupar-se més per la seva salut i canviant els seus hàbits alimentaris, però, mentre baixo per l’Avinguda de Francesc Macià de Sabadell, em pregunto si realment aquesta tendència ha provocat conseqüències negatives per a les multinacionals alimentàries, com ara McDonald’s, Burger King o KFC, que ofereixen menjar ultraprocessat i són constantment objecte de crítica pels seus productes.
Passant de llarg l’enorme edifici de El Corte Inglés, em trobo a les portes del Centre Comercial Paddock. Dins les seves instal·lacions podem trobar franquícies com Calzedonia, Zara, Mango, entre d’altres. Finalment arribo al meu destí: un local de la cadena de restaurants McDonald’s. Abans d’entrar a l’edifici ja em trobo a molta gent a les taules de l’exterior, puc contar aproximadament unes trenta persones i, a través de les parets de vidre del restaurant, puc veure bastant moviment al seu interior.
L’ambient és totalment juvenil, hi ha pares amb els seus fills petits i grups d’adolescents d’uns 16 anys de mitjana. Suposo que el fet que sigui divendres i la Setmana Santa estigui de camí te molt a veure. Només entrar quasi em topo amb un nen petit que sense mirar el seu entorn segueix a la seva mare, que sembla estressada amb tot l’enrenou i intenta arribar al caixer. L’espai és reduït i és complicat circular amb tranquil·litat, però fent un esforç es poden veure formades dues cues; una per demanar la comanda a les pantalles.. sí, pantalles, ara es demana a través d’una pantalla i posteriorment tens l’opció de pagar-ho directament amb targeta o anar al caixer, on hi ha l’altra cua estructurada.
Entre cua i cua s’ha format un espai per esperar-se mentre preparen el menjar i, barrejada amb el rebombori de l’ambient, es va sentint la veu dels dependents cridant repetidament “vint-i-sis, vint-i-set,...” per avisar que les demandes ja estan a punt. L’espai de la cuina amb el mostrador està unit i també és bastant petit, tot i que igualment hi ha més de quinze treballadors: la majoria dones joves d’uns vint i pocs anys, que treballen a un ritme considerable per poder atendre a tots els clients i no fer les cues més llargues del que ja són, que sembla que mai acabin perquè va entrant i sortint gent repetidament, el moviment és constant.
Cada vegada hi ha més clients menjant i van omplint la planta baixa, fet que em fa veure que realment per molt que s’intenti promoure el menjar saludable, encara segueix havent molta gent que consumeix a les cadenes de menjar ràpid com el McDonald’s. Aquest fet és degut en gran part per l’estratègia publicitària de la gran empresa, que juga amb els colors càlids i intenta donar als més petits la imatge d’un lloc de diversió, regalant, també, joguines dins els famosos “Happy Meals”. Podríem dir que la raó principal són els preus. Preval el públic adolescent que, majoritàriament, no es pot permetre menjar en un lloc molt car. Al McDonald’s, per menys de 8€, es pot aconseguir un menú amb beguda inclosa. Fins i tot, si s’aconsegueixen cupons i promocions, es pot arribar a fer un àpat per 5€, ja que hi ha hamburgueses a 1€, igual que patates fregides i gelats.
La majoria de consumidors són conscients que el menjar d’aquestes cadenes no són la millor opció i ho reconeixen, però realment saben la composició dels seus aliments? O prefereixen no saber-ho i seguir consumint? Saben, a més, els efectes negatius per la seva salut? Queda clar que les multinacionals alimentàries s’aprofiten del desconeixement de la multitud pel seu benefici, tal com diu el creador del Realfooding, hem de lluitar contra “el cantó obscur de la indústria alimentària” i, considero que, amb el gran poder que tenen aquestes empreses al mercat, queda un llarg camí per endavant.
Autora: Aina Pascual Florensa
Comentarios