top of page

Quant pagaries per menjar millor?

Actualizado: 13 abr 2019


Tot són tendències, sobretot en l’època actual on tothom està connectat i a més hi ha informació de tot tipus. La moda del menjar real, un estil de vida que opta per aliments no processats i més ecològics, no podia ser menys. La indústria alimentària ho sap bé i ha pogut aprofitar el moment a través del negoci del realfooding.



Després del inici del moviment realfooding, creat i impulsat pel nutricionista i influencer Carlos Rios, és molt estrany que no hi hagi comerços i supermercats on es pugui veure “menjar real”, amb etiquetes que deixin clar que es tracta d'un aliment ecològic, bio o orgànic. Realment, aquest tipus de productes estaven des de molt abans sense la necessitat de posar-los en paquets verds per donar la sensació de natural i més sà, però potser ha estat ara quan part de la població s’ha adonat d’ells.


Ho he comprovat en el Mercat Central de Sabadell, on també hi ha un supermercat dins. Els dos establiment són bons punts per contrastar. Volia observar de primera mà si aquest moviment tenia transcendència en un lloc tan tradicional i concorregut com un mercat, però també en un lloc tan necessari com un súper. En un inici, esperava que les parades haguessin modificat la seva forma de vendre productes oferint d’altres bio o ecològics. Per a la meva sorpresa no ha estat del tot així. En un mercat, on la gran part dels clients que puc veure són adults o persones de la tercera edat, no crec que estiguin molt al dia amb el tema realfooding i, per tant, dubto que hi hagi una demanda molt forta de productes amb etiquetes que donin la sensació de ser més saludables. No obstant, no hi ha menjar més real i saludable que aquell que és fresc i no ha estat alterat ni processat.

Parada de Fruites Diego | Laura García Ortiz

Només entrar ja es pot veure una de les moltes fruiteries del mercat, Fruites Diego. Verdura, hortalisses i fruita de temporada, directament de la mà d’agricultors i sense intermediaris, o això és el que diu el venedor i propietari de la parada, en Diego. Li comento el meu interès i deixa caure que està molt bé que es posi de moda el fet de menjar més sà entre la joventut, fins i tot el negoci ha disposat una zona de productes 100% ecològics, però ell no ha notat una diferència excessiva dins del mercat, “qui vol menjar bé ja sap que pot comprar aquí des de sempre”. Raó no li falta, en un lloc on tens a l’abast nombroses parades és difícil no poder optar a una dieta sana i real, sense processats. Passo entre la peixateria Vives, amb peix i marisc ben fresc, i la xarcuteria Andreu amb tot tipus de carn. Em fixo en a parada Roser Clapés, on hi ha fruita i verdura però també fruits secs i productes ecològics. Potser el negoci del menjar bio sí s'està endinsant en els mercats de tota la vida. 


Segueixo caminant pel mercat, falta més per saber i no quedo satisfeta. S'ha vist que allà sí hi ha aliment de qualitat però, en un súper?

Preu de dos paquets de llentíes al supermercat | Laura García Ortiz

Entro al supermercat que es troba a la planta baixa de l'edifici, vull veure fins a on arriba aquest negoci. No es pot negar que cada cop hi ha més seccions d’aliments eco, ja sigui en la zona de forn de pa, d'aviram i ous, de làctics o de llegums. Els seus preus, clarament, no són iguals que aquells que són processats. Comprovo que la diferència econòmica entre varis productes aparentment iguals és notable. Per exemple, un simple paquet d’un quilo de llegums al ús surt per poc més d’un euro, en canvi, un paquet de mig quilo de la mateixa llegum té un preu major a dos euros.

Fins a quin punt la gent està disposada a pagar el doble per menys quantitat i per menjar teòricament més sa? Molta confia que un producte serà millor pel simple fet de portar una etiqueta, però no es para a mirar realment els ingredients que porta. Fins a quin punt la indústria alimentària ecològica es pot aprofitar d’això i vendre-ho a preus més elevats?


La indústria del menjar real o ecològic no es queda simplement en la comparativa d'un mercat i un supermercat, però a la vegada es veu ben clar que la indústria alimentària no deixa escapar les oportunitats. La seva oferta de productes aparentment més reals no és petita, els seus preus tampoc ho són.



Autora: Laura García Ortiz



Comentarios


bottom of page